Quid quaeritis viventem cum mortuis?

Tί ζητεῖτε τὸν ζῶντα μετὰ τῶν νεκρῶν; οὐκ ἔστιν ὧδε, ἀλλ᾿ ἠγέρθη· μνήσθητε ὡς ἐλάλησεν ὑμῖν ἔτι ὢν ἐν τῇ Γαλιλαίᾳ (Lc 24, 5-6)

No és una pedanteria ni vull fer com que domine el grec. Ho feia ja fa anys. Malauradament el temps ha anat fent que l’haja oblidat bastant. No obstant, encara amb un poc d’esforç aconseguiria traduir-ho. Bé, no n’és ara la qüestió. Senzillament volia posar el text original.

I és que, a més, em dispose a posar peu en terra grega seguint les petjades de Sant Pau, visitar les ciutats on per primera volta es va anunciar l’Evangeli a terres europees, on va començar l’apassionant i fascinant aventura de l’encontre entre la bona nova i la saviesa grega, i que, amb l’aportació del dret i en part la llengua de Roma, ha forjat la cultura occidental. Bona ocasió de celebrar la Pasqua.

Bé... almenys em queda el llatí.

«Quid quaeritis viventem cum mortuis ? Non est hic, sed surrexit. Recordamini qualiter locutus est vobis cum adhuc in Galilaea esset» (Lc 24, 5-6)

Victimae Paschali laudes

immolent christiani.

Agnus redemit oves:

Christus innocens Patri

reconciliavit peccatores.

Mors et vita duello

conflixere mirando:

dux vitae mortuus,

regnat vivus.

Dic nobis Maria,

Quid vidisti in via?

Sepulcrum Christi viventis,

et gloriam vidi resurgentis:

Angelicos testes,

sudarium et vestes.

Surrexit Christus spes mea:

praecedet suos in Galilaeam.

Scimus Christum surrexisse

a mortuis vere:

Tu nobis, victor Rex, miserere.

Amen. Alleluia.

Bona Pasqua de Resurrecció!