Caldrà pegar-li mos

Va passant el mes de juliol. Hui ja és 26. I no s’acaba el mes. He tingut hui algunes visites: me n’he alegrat; sí, però ja no he fet res del que havia previst. El telèfon no para de sonar: tots volen informació sobre el Col.legi, preus, condicions, etc. N’estic fart. A tots la mateixa cançoneta. Esta vesprada, l’arquitecte: algunes obres que s’han de fer i alguns problemes que cal resoldre. Demà, encara reunió de Patronat del Col.legi Domus a hora de dinar, visita d’un alumne que té pendent una de les assignatures de Filosofia; vore i decidir d’on traure uns quants «duros» per pagar factures pendents i passar el mes d’agost, anar a València dimecres o dijous, visita al dentista perquè se m’ha caigut un «empaste» i veig les estrelles cada volta que menge d’eixa banda... i més. Veig davant meu el llibre que hauria d’haver rellegit estos dies i encara no li he pegat mos. No en tinc ganes. Què té a vore l’essència, la subjectualitat o la substancialitat amb la meua quotidianitat? No ho sé. Hauré de començar-lo i descobrir-ho. No em puc queixar. Tot és posar-s'hi. A vore si pot ser esta vesprada... o dimecres... o a l’agost.