"Hegel remarca en una ocasió que tots els grans fets i personatges de la història mundial sorgeixen, per dir-ho així, dues vegades. Es va oblidar d'afegir que la primera vegada com a tragèdia, la segona vegada com a farsa." K. Marx. L'anticlericalisme va ser "tràgic" als anys trenta mentre que aquest d'ara (encara que paregut a l'altre com va dir el Papa) és, més aviat, una "farsa". L'anticlericalisme de la classe obrera formava part d'un conjunt de tensions històriques, d'injustícies acumulades que ens dugueren al desastre... Açò d'ara és una pel.li d'Almodóvar... No cal ofendre's, mossén, ("no ofende quien quiere, sino quien puede") sinò argumentar dia a dia, amb paciència, per a desfer la demagògia i la mentira... I en tot cas "Benaventurats sereu quan vos injurien, i vos perseguesquen i diguen en mentira qualsevol classe de mal contra vosaltres per la meua causa."
Benvolgut Jesús: tens raó. No cal prendre-s'ho massa a pit. El que passa és que he hagut de llegir i sentir tantes "irracionalitats" abans, durant i després del viatge del Papa que em sorprén encara la capacitat esperpèntica il.limitada del país on visc. Més encara quan pense que s'ha tractat d'una breu visita els motius de la qual m'han semblat atraients, adients i significatius (Santiago i Barcelona), i que potser a alguns sectors eclesials no els ha il.lusionat massa. Si no, encara tindríem "Papa" fins a la sopa. Bé. Intentaré seguir el teu consell. Salutacions.
Cal fer ús d’allò anomenat respecte, intel•ligència i sensibilitat també per exercir el dret a la crítica. Ma mare ens deia quan érem menudes: « Qui en tinga més de coneixement, que ho demostre ». La frase i el seu contigut segueixen vigents. Dissortadament hem anat substituint ser respectuós per ”haver d’empassar-s’ho tot” , ser intel•ligent per « ser llest », i ser sensible per “saber soltar la llàgrima al moment adient”. Cal doncs, també aplicar-nos a allò de la comprensió i practicar-la amb més força quan més gros és el disbarat. No entre en cap moment en la qüestió sobre si l’església i els qui en formem part d’ella estem donant un bon model del que deuria ser tot plegat; sols comente les formes tan ofensives que actualment utilitzem i que tan eradament són objecte d’aplaudiment quasi-general. Una abraçada, Amparo.
Gràcies, Amparo, pel teu comentari. Tota la raó. No hem de caure en la temptació d'utilitzar les mateixes "armes" de l'altre pel fet que aquest expresse una suposada crítica falsejant bona part de la realitat, exagerant-ne interessadament les coses roïnes i no tenint cap sensibilitat, intel.ligència i respecte pel qui pensa distint. Per cert, ¿ets Amparo Alonso? Com que ja vares fer un comentari fa temps, intuïsc que ets tu. Si no, dis-me qui ets (encara que siga via correu electrònic). Salutacions a Pepe. Som veïns, però nos ens veiem gens. Caldrà posar solució.
Sí, amic José Vicente, sóc Amparo Alonso. Encara que no ens veiem tant com seria desitjable, et sabem pròxim i no sols per la distància física. Jose queda saludat i els dos t'enviem una abraçada fortíssima. Amparo.
6 comentaris:
"Hegel remarca en una ocasió que tots els grans fets i personatges de la història mundial sorgeixen, per dir-ho així, dues vegades. Es va oblidar d'afegir que la primera vegada com a tragèdia, la segona vegada com a farsa." K. Marx.
L'anticlericalisme va ser "tràgic" als anys trenta mentre que aquest d'ara (encara que paregut a l'altre com va dir el Papa) és, més aviat, una "farsa". L'anticlericalisme de la classe obrera formava part d'un conjunt de tensions històriques, d'injustícies acumulades que ens dugueren al desastre... Açò d'ara és una pel.li d'Almodóvar...
No cal ofendre's, mossén, ("no ofende quien quiere, sino quien puede") sinò argumentar dia a dia, amb paciència, per a desfer la demagògia i la mentira... I en tot cas "Benaventurats sereu quan vos injurien, i vos perseguesquen i diguen en mentira qualsevol classe de mal contra vosaltres per la meua causa."
Benvolgut Jesús: tens raó. No cal prendre-s'ho massa a pit. El que passa és que he hagut de llegir i sentir tantes "irracionalitats" abans, durant i després del viatge del Papa que em sorprén encara la capacitat esperpèntica il.limitada del país on visc. Més encara quan pense que s'ha tractat d'una breu visita els motius de la qual m'han semblat atraients, adients i significatius (Santiago i Barcelona), i que potser a alguns sectors eclesials no els ha il.lusionat massa. Si no, encara tindríem "Papa" fins a la sopa. Bé. Intentaré seguir el teu consell. Salutacions.
Cal fer ús d’allò anomenat respecte, intel•ligència i sensibilitat també per exercir el dret a la crítica. Ma mare ens deia quan érem menudes: « Qui en tinga més de coneixement, que ho demostre ». La frase i el seu contigut segueixen vigents.
Dissortadament hem anat substituint ser respectuós per ”haver d’empassar-s’ho tot” , ser intel•ligent per « ser llest », i ser sensible per “saber soltar la llàgrima al moment adient”.
Cal doncs, també aplicar-nos a allò de la comprensió i practicar-la amb més força quan més gros és el disbarat.
No entre en cap moment en la qüestió sobre si l’església i els qui en formem part d’ella estem donant un bon model del que deuria ser tot plegat; sols comente les formes tan ofensives que actualment utilitzem i que tan eradament són objecte d’aplaudiment quasi-general.
Una abraçada,
Amparo.
Gràcies, Amparo, pel teu comentari. Tota la raó. No hem de caure en la temptació d'utilitzar les mateixes "armes" de l'altre pel fet que aquest expresse una suposada crítica falsejant bona part de la realitat, exagerant-ne interessadament les coses roïnes i no tenint cap sensibilitat, intel.ligència i respecte pel qui pensa distint.
Per cert, ¿ets Amparo Alonso? Com que ja vares fer un comentari fa temps, intuïsc que ets tu. Si no, dis-me qui ets (encara que siga via correu electrònic).
Salutacions a Pepe. Som veïns, però nos ens veiem gens. Caldrà posar solució.
Sí, amic José Vicente, sóc Amparo Alonso. Encara que no ens veiem tant com seria desitjable, et sabem pròxim i no sols per la distància física.
Jose queda saludat i els dos t'enviem una abraçada fortíssima.
Amparo.
El futuro de la teología en la física:
http://www.youtube.com/watch?v=ZhU272FjqdQ&feature=endscreen&NR=1
Publica un comentari