Punt... i seguit

Han acabat les festes. Com sempre, amb eixa doble sensació de malenconia (¡com no!) i de descans. Bé, ja han passat. Em quede amb allò que em va dir una amiga de Burjassot. Els qui tenim la sort de ser cristians no només celebrem Nadal com ho fan tots, sinó que ho fem sabent ben bé per què el celebrem i, a més, eixe desig que molts expressen dient que tant de bo fóra Nadal tot l'any per a nosaltres no és un desig sinó una realitat. Salutacions a qui en estes festes m'han comentat que de tant en tant seguixen este blog i que els agradaria que escrivira més sovint (curiosament un cosí i tres amics del Grau: açò de la xarxa és cosa seriosa). No vull fer d'allò un propòsit de l'any nou: realment no en faig cap. Senzillament, ho intentaré.
P.D.: he canviat la capçalera. Són els arquets de baix i el barranc de l'horteta. No és l'aqüeducte de Segòvia, lògicament. Però aquell és a Segòvia i estos són... a Torrent. I això els fa qualitativament diferents. És clar, a favor dels arquets.